Per una part, les TIC dins les aules són una gran facilitat ja que podem treballar els mateixos conceptes d'una manera més activa, amb l'opció d'introduir a les nostres explicacions música, vídeos, etc. Això ens permet apropar-nos al temari que estam estudiant, si estam en un tema d'història podem mostrar imatges de manera immediata. En l'assignatura de medi podríem visitar alguna ciutat des de l'aula mitjançant el Google Earth. Això fa que els aprenentatges siguin molts més propers a l'alumnat.
D'altra banda, el problema apareix quan dins una aula dotada de noves eines TIC es fa un ús d'elles convencional, quan les classes es realitzen de la mateixa manera, sense innovacions. Un dels majors problemes és quan una pissarra digital s'utilitza com una pissarra convencional. Les noves eines es converteixen en un obstacle per a l'aprenentatge de l'alumnat. En el moment en què això succeeix ens hem de plantejar la següent qüestió: fins a quin punt arriba l'ajuda de les TIC?
En professors que fa molt anys que fan feina sense reciclar-se això pot ser un problema. Així dons hem d'assegurar accions formatives. Assegurar que es pot fer un bon ús d'aquestes eines abans d'implantar-les dins un centre, optimitzant el seu ús i aprofitament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada